Parlem amb Andrea Carmona i Florencia Viñes, que s’han incorporat a l’equip de treball social de la Fundació
“La feina d’acompanyament des de treball social és molt bonica, i el vincle que es fa amb les famílies també”
El diagnòstic d’una malaltia greu suposa una prova molt dura per a la persona afectada i també per tot el seu entorn familiar. Quan la persona afectada és un infant o un jove, la situació és especialment difícil. Es tracta d’un esdeveniment no esperat, que té un gran impacte tant per a l'infant o jove afectat com per a tots els membres de la seva família i del seu entorn més proper. El primer gran canvi que cal afrontar serà el trencament amb els ritmes quotidians establerts, amb la organització familiar prèvia i amb tots el plans més immediats. Caldrà fer front, juntament amb l’impacte emocional del diagnòstic i a la duresa dels tractaments, a una sèrie de dificultats sobrevingudes que acompanyaran tot el procés.
Per això situem a la unitat familiar com el centre d’atenció dels nostres programes de suport i el programa d’Atenció Social a les famílies és una de les línies prioritàries de treball.
L’Andrea Carmona es va incorporar a l’equip tècnic de la Fundació a finals de febrer, i la Florencia Viñes a finals del mes de març, les dues com a treballadores socials dins de l’Àrea d’Atenció Social a les famílies.
(Andrea Carmona, a l’esquerra, i Florencia Viñes, a la dreta).
L’Andrea forma part de l’equip multidisciplinar dins de la Unitat d’Oncologia i Hematologia pediàtrica de l’Hospital de la Vall d’Hebron; treballa en coordinació amb diferents professionals segons les necessitats de cada família, i els fa seguiment també quan acaba l’ingrés amb coordinacions extrahospitalàries amb els diferents recursos del territori, perquè estiguin ateses de la millor manera possible i segueixin rebent suport quan surten de l’hospital.
La Flor forma part de l’equip multidisciplinar de Cures Pal·liatives Pediàtriques que até infants i joves de crònics complexes a l’Hospital Germans Trias i Pujol i a l’Hospital de Sant Pau; fa atenció tant hospitalària com domiciliària, i des de l’equip de pal·liatius fan també treball socioal comunitari: “És molt important una bona coordinació amb tots els altres serveis que envolten la família i els nens que atenem; fer treball social comunitari vol dir ser molt proactiu a nivell de comunicació amb altres serveis com l’escola, el centre d’atenció primària, altres centres d’atenció especialitzada, com els CEDIAPS, per poder donar la millor atenció possible tant a l’infant com a la seva família”.
Pertanyen a la mateixa línia de treball social de la Fundació, però tot i desenvolupar una mateixa tasca la manera d’intervenir i de treballar que tenen és diferent.
La Flor fa atenció hospitalària però també domiciliària; treballa conjuntament amb la psicooncòloga i fan un seguiment global dels casos també amb el metge/essa i la infermera: “Fem una primera entrevista sociofamiliar sempre conjuntament jo i la psicòloga, i treballem en equip per fer aquesta primera avaluació; intentem detectar les necessitats que té la família i veure la millor manera de cobrir-les”.
A Vall d’Hebron, l’Andrea passa per l’habitació a visitar l’infant o jove i la família en el moment de l’ingrés, i s’ofereix per fer l’assistència i acompanyament que calgui: “Les demandes poden venir via hospital, a través dels metges i les infermeres, o a través de les famílies mateixes; i l’atenció és molt personalitzada i depèn de cada cas, podem des d’orientar en quins recursos d’ajudes o prestacions laborals com la CUME (Prestación de Cuidado de Menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave) fins a assistir a una família que arriba de Lleida pel tractament del seu fill o filla i que s’allotja en un pis de la Fundació a Barcelona, per ajudar-lo a ubicar-se els primers dies, o oferir tickets menjador per facilitar àpats a l’hospital; varia molt”.
(L'Andrea, visitant una de les famílies a Vall d'Hebron).
Les dues coincideixen en que és imprescindible posar la mirada també en el cuidador i en l’entorn de l’infant o jove, en la seva família, per ajudar a sostenir la situació de la millor manera possible.
Des de la Fundació es poden a disposició de la família diferents recursos:
- Ajudes econòmiques: Ajudes econòmiques per aquelles famílies en situació de vulnerabilitat social i ecònomica per facilitar el benestar de l'infant, i el de la seva família, al llarg de tot el procés de la malaltia.
- Allotjament per a famílies desplaçades: Allotjament en pisos d’acollida per a famílies que s’han de desplaçar per causa del tractament, així poden estar a prop del seu fill/a hospitalitzat i facilita el tractament a l'hospital de dia sense haver d’ingressar.
- Orientació i suport en treball social: Acompanyem en la gestió dels recursos per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques dels infants i joves amb malalties greus, i les de les seves famílies
Les dues van plantejar-se dedicar-se a treball social arran d’experiències personals complicades: la mare de l’Andrea va patir una malaltia greu, va estar ingressada a l’UCI i va necessitar rehabilitació a l’Institut Gutman: “Recordo estar amb ella a l’hospital amb aquella sensació d’incertesa, i trobar a faltar aquesta atenció psicològica i aquest acompanyament per sostenir aquell pes tan gran; vaig tenir clar que volia treballar en un lloc des d’on poder ajudar directament les persones”.
La Flor venia d’estudiar disseny, i durant la crisi de 2008 els seu pare es va quedar sense feina i van passar una temporada difícil com a família: “Allò em va fer reflexionar molt, i vaig tenir clar que volia dedicar-me a una cosa que no fós superficial i que aportés de debò a les persones; poder ajudar directament des del meu lloc de treball per a mi era molt important; i estic feliç fent aquesta feina”.
Les dues van conèixer la Fundació Villavecchia a través de la Lídia Rodriguez, treballadora social de la Fundació del programa “Compta amb mi” de Cures Pal·liatives Pediàtriques que ha estat integrada a l’Hospital de la Vall d’Hebron amb la creació de la XAPPI (Xarxa d’Atenció Pal·liativa Pediàtrica Integral), ara dins del Servei Català de la Salut.
Tant l’Andrea com la Flor destaquen la importància de fer esport o exercici físic com una de les eines que les ajuda a poder drenar i regenerar i posar distància en acabar una tasca de tanta intensitat emocional. L’Andrea fa mugendo i té un fort vincle amb les arts marcials des de fa anys, i la Flor s’acaba d’estrenar en un equip de triatló amb el que competirà aviat.
Benvingudes a les dues, és una sort poder tenir-vos a l’equip de la Fundació!