El respir: cuidar d'aquells que cuiden
La importància del treball en equip per oferir un acompanyament integral
Avui 5 de novembre és el Dia Internacional del Cuidador, i és important visibilitzar el treball psico-social a l’lhora de cuidar d’aquells que cuiden. Les famílies que conviuen diàriament amb la malaltia greu d’un infant o jove pateixen sovint una càrrega emocional i física molt gran. És molt important poder oferir-los un acompanyament integral i trobar la manera de poder ajudar a sostenir aquesta càrrega.
Per fer-ho, la Fundació Enriqueta Villavecchia compta amb equips de psicòleg@ i treballador@ social, que s’ocupen de fer l’acompanyament domiciliari i de teixir una xarxa suficientment ampla i sòlida amb tot l’entorn proper del nen/a, generant vincles i relacions de confiança amb els seus àmbits de relació (mèdic/sanitari, educatiu, atenció de serveis socials).
En el cas del programa “COMPTA AMB MI”, de suport en cures pal·liatives pediàtriques, l’equip el formen metge/ssa, infermer/a, psicòleg@ i treballador@ social (sense oblidar l’equip de voluntaris que donen suport tant a l’hospital com a casa).
És important poder fer un treball en equip i oferir assistència a totes les parts que participen en l’acompanyament: presentar-se a l’escola del nen/a per tal que els tinguin de referència si volen consultar alguna cosa o si tenen dubtes, connectar-se amb totes les parts de l’entorn familiar per poder anar fent seguiment i detectar les necessitats que s’han de cobrir i intentar atendre de manera integral i personalitzada a cada família.
Respir: Treva, alleujament, enmig d’un treball, d’un fatic, d’una pena.
Aquest concepte de RESPIR pot comprendre molts espais diferents:
-
Ajuda a sostenir la situació i treballar en xarxa connectant escola, família i entorn proper.
-
Coordinar l’atenció psicològica i social amb l’acompanyament familiar al domicili ( per assegurar que tant l’infant com la família tenen tot allò que necessiten)
-
Acompanyar en tot el procés i poder facilitar o fer possible, per exemple, experiències que garanteixin la màxima normalitat possible i ofereixin passar un temps de qualitat a la família.
Per exemple, aquest estiu des de la Fundació es va facilitar que algunes famílies que no havien pogut fer vacances gaudissin tots junts i poguessin desvincular-se de l’entorn sanitari durant uns dies (garantint la preparació necessària i les proves mèdiques que asseguraven que era possible fer-ho). Aquests espais d’oci faciliten que es restableixin dinàmiques familiars, milloren la comunicació, i són espais on es comparteix temps de qualitat i es reforcen els vincles, rebaixa el nivell d'estrès i ansietat que es pateix durant tot el procés de la malaltia i dóna l’energia per a continuar amb el difícil camí que suposa tenir un fill que pateix una malaltia.
La figura del voluntariat és també cabdal per a crear espais de respir i acompanyar als nens i a les seves famílies, tan a l'hospital com al domicili i estan presents també a les activitats, viatges i sortides d'oci.
A l'entorn hospitalari són els encarregats de dinamitzar les sales de joc i acompanyar als nens i a les seves famílies durant el temps d'ingrés. El voluntariat domiciliari, recurs que s'activa sota petició i sol·licitud dels professionals que detecten la necessitat de suport, ofereix acompanyament a casa per a que així les famílies disposin d'espais de descàrrega.
En aquest moment d’excepcionalitat, la pandèmia ens ha obligat a aturar el voluntariat presencial a hospitals, domicilis i activitats i adaptar-los a la versió on line. Però sabem que aquests espais són molt necessaris i molt importants per als infants i joves i també per a les seves famílies, i tenim moltes ganes de poder-los reprendre una vegada la situació ho permeti.