Parlem amb Luz Uría, beca de formació de la Fundació Villavecchia a l’Hospital Vall d’Hebron

02 · Març · 2021

“Fer de voluntària a la Fundació m’ha permès connectar amb els pacients des d’un altre lloc, lluny de la realitat del dia a dia a l’hospital”

La Dra. Luz Uría va néixer a Buenos Aires, Argentina, fa 37 anys. Des de petita tenia clar que volia ser metgessa. Va estudiar la carrera a la Universitat de Buenos Aires (UBA), i sense dubtar-ho va fer l’especialitat de pediatria. Quan era petita, un dels seus 2 germans va patir una malaltia hematològica (afortunadament es va recuperar), i ella va viure des del lloc del pacient i acompanyant el seu germà el que al final ha acabat tractant en la seva professió: l’oncologia i l’hematologia pediàtriques. Al tercer any de carrera va passar 4 mesos aprenent aquesta especialitat i va tenir molt clar que allò era exactament el que volia fer.

L’últim any de carrera hi havia opció de fer les pràctiques estudiant fora. La família paterna de la Luz té arrels asturianes, i el seu vincle amb Espanya i el molt que li agradaven el Mediterrani i el sol van fer que s’acabés decidint per Barcelona. Hi va arribar l’any 2010: “Tenia clar que volia fer les pràctiques a un hospital públic, que lliga molt amb la meva manera de treballar; i Vall d’Hebron atén un gran volum de pacients en aquesta especialitat i fa també molts transplantaments de medul·la òssia, era una gran oportunitat i segur que podria aprendre moltíssim”.

Allà va fer la residència de pediatria i l’any 2011, i va conèixer el doctor Josep Sánchez de Toledo, que en aquell moment era cap d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron, que és qui li va donar l’oportunitat d’optar a una de les beques de formació que ofereix la Fundació Enriqueta Villavecchia: “Li estaré eternament agraïda... és una beca de 2 anys, súper necessària per poder-te formar i alhora tenir una mínima estabilitat; fas un any d’hematologia i un d’oncologia pediàtriques i aprens molt... quan acabes la residència, moltes vegades és complicat l’accés a les beques, has de fer guàrdies i treballar pel teu compte; en canvi, una beca com la de Villavecchia t’ofereix l’oportunitat de treballar fent allò que t’agrada i agafar experiència des del diagnòstic i el tractament amb els pacients, i veure també quan sorgeixen les complicacions dins d’un protocol de tractament concret”.

A La Luz se li va atorgar la Beca de Formació en Oncologia i Hematologia Pediàtrica de la Fundació Enriqueta Villavecchia de setembre de 2015 a març de 2017.

La beca de la Fundació Villavecchia es planteja com una formació integral en que els becats puguin aprendre tant en el dia a dia hospitalari com fora de l’hospital a través de les activitats i altres espais de contacte amb els nens i les famílies. També a Vall d’Hebrón, la Luz va conèixer la Isabel Albendea, de l’àrea de treball social de la Fundació Villavecchia, que li va parlar de la tasca del voluntariat domiciliari i hospitalari, i també del voluntariat d’activitats. La Luz de seguida es va voler vincular com a voluntària, connectant també amb aquesta vessant més humana i d’acompanyament del pacient des d’un altre punt, lluny de la realitat hospitalària del dia a dia.

Ha participat activament com a voluntària a les activitats i estades de la Fundació; ha anat a Port Aventura, a la setmana de Pas de la Casa a Andorra, i també a les estades de Barretstown (Irlanda) i el Dynamo Camp (Itàlia): “Ha estat preciosa, l’experiència... Barretstown va ser la meva primera experiència com a voluntària amb un grup de nens a càrrec, i era molta responsabilitat, anar a Irlanda amb un grup d’adolescents; va ser xulíssim! És fantàstic poder-los acompanyar en aquest entorn i veure els vincles i la relació que s’estableix entre ells; veure com es fan costat, es donen consells i s’ajuden a riure dels problemes que tenen en comú és de les coses més boniques que m’he emportat”.

Segons la Luz, la vivència emocional de la malaltia per part d’un nen és molt diferent de la que té un adolescent. Els nens més petits s’adapten a tot, i integren la nova realitat molt més fàcilment: “Recordo una vegada, el cas d’una bebè que amb ¾ mesos se li va diagnosticar una leucèmia congènita i que va viure a la casa d’acollida per nens i nenes en tractament oncològic dels Xuclis pràcticament fins els dos anys, quan va acabar el tractament; i en el moment de tornar a Lleida, d’on era la família, deia que ella no volia marxar d’allà, que aquella era casa seva!”.

A la Luz li agrada especialment el vincle que s’estableix amb els pacients adolescents; li agrada molt el repte d’acostar-se a ells, connectar-hi i intentar que confiin en ella, per ajudar-los a sostenir la situació de la millor manera possible, tant a ells com a la seva família: “És un moment de descoberta de la vida, on els amics i l’aparença física són molt importants... i de sobte, quan ets adolescent i et diagnostiquen una malaltia oncològica i has d’estar molt de temps a l’hospital la teva realitat canvia de manera molt brusca; l’experiència al voluntariat de la Fundació m’ha ofert el regal de que aquests joves em puguin viure no només com el seu metge, sino també des de l’altre costat, estic segura que m’ha ajudat a acompanyar-los millor emocionalment”.

Quan parla del vincle amb les famílies o els/les pacients, diu que la línia entre el terreny emocional i professional de vegades és molt fina, que s’ha d’intentar mantenir una distància i alhora deixar espai a les emocions sense deixar que et control·lin: “Hi ha converses molt dures i molt necessàries, però després de tenir-les la família no necessita tornar-ne a parlar cada dia; moltes vegades viuen el procés de la millor manera possible, des de la vida, inclús fins el final... Quan m’adono que estem en una situació on la recuperació no és possible i on seguirem cuidant-los però ja no els podrem curar, moltes vegades faig el dol abans d’hora, per poder acompanyar la família després també des d’un altre lloc”.

Del temps que porta treballant a Vall d’Hebron, la Luz destaca en especial com el seu referent a la Dra. Cristina Díaz Heredia, cap de secció d’Hematologia i Transplantament de l’hospital, que ha estat la seva mentora i l’ha ajudat i inspirat moltíssim, tant a nivell professional com personal; li està molt agraïda per tot allò que ha après treballant al seu costat.

Apostar per l’especialització d’aquests metges/esses joves és molt important i imprescindible per seguir avançant en la millora del diagnòstic i el tractament del càncer infantil.

Cada vegada hi ha més connexió internacional a nivell de protocols; es fa molt treball en xarxa on els professionals es mantenen actualitzats, i cada vegada hi ha també més assajos clínics que s’obren a diferents centres de l’estat espanyol: “Cada vegada hi ha més opcions per a pacients que han esgotat el tractament tradicional; sabem a quins centres mèdics d’Espanya s’està fent un assaig clínic per a un grup reduït de pacients, i si tenim un pacient que creiem que hi podria encaixar podem intentar que entri a l’estudi; ara mateix, per exemple, hi ha en marxa un assaig clínic de leucèmia limfoblàstica on participen moltíssims països”.

Des de la Fundació Villavecchia, cada any s’atorguen beques de formació per a metges que vulguin especialitzar-se en l’àmbit de l’oncologia i la hematologia pediàtriques, a proposta dels caps de servei dels diferents hospitals. Actualment hi ha beques en funcionament a l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital de la Vall d’Hebron, però el programa es realitza en coordinació amb els cinc hospitals de referència amb els quals sempre treballem. En total, des de la seva creació, la Fundació ha atorgat un total de 41 beques en aquest camp.

Per a la Luz, un dels grans regals que li ha fet la Fundació és el seu company de beca, Samuel Navarro Noguera, amb qui han fet molt de vincle i han compartit moltes coses: “Parlem el mateix llenguatge, ens entenem moltíssim; ell també és molt carinyós i molt proper amb el pacient i amb la família, i ens hem entès des de sempre... Ell ara està treballant a Palma de Mallorca, i seguim molt en contacte, conèixe’l i fer camí junts ha estat un regal, és un crac com a persona i també com a professional”.