La importància de la tasca del voluntariat administratiu i de suport
“És tracta de posar les capacitats de cadascú al servei del voluntariat”
La Fundació Enriqueta Villavecchia compta amb un equip de 250 persones voluntàries que fan possible tots els projectes de l’entitat; són el nostre pal de paller i la peça clau de l’engranatge per sostenir en conjunt i de la millor manera possible la situació dels infants i joves que passen per una malaltia greu i les seves famílies.
La Fundació disposa d’un programa de voluntariat estructurat en diferents línies, que inclou un Pla de Formació i un Curs de Formació inicial obligatòria, a part d’una proposta d’espais de formació continuada. Però no tothom vol vincular-se a la fundació fent el voluntariat d’acompanyament domiciliari o hospitalari, i del que es tracta és precisament de posar les capacitats de cadascú al servei del voluntariat. Hi ha molta feina al voltant de la tasca de la Fundació que no seria possible sense la col·laboració del voluntariat administratiu i de suport, i avui volem posar en valor la seva tasca i explicar-la a través de quatre històries concretes, i des del lloc on aporten el seu granet de sorra.
Com diuen totes elles, “som un equip, tothom fa de tot, i s’ajuda allà on cal en cada moment”, però totes i cadascuna de les persones voluntàries aporten coses diferents, genuïnes i úniques, sense les quals la Fundació no seria com és.
Moltes gràcies a tots i cadascun de vosaltres, de tot cor! Tot l’equip de voluntariat, com si de súperherois i súperheroïnes de Marvel es tractés, teniu un poder específic que posa oli a l’engranatge de la Fundació i fa que tot funcioni. Avui parlem amb quatre de les peces d’aquest engranatge: la Rosa Maria, la Dolors, la Carmen i la Maria.
La Rosa Maria: l’ordre meticulós i el caliu en la resposta del primer correu a la Fundació
La Rosa Maria és a la Fundació des de l’any 2008, i col·labora en tasques d’informació, administratives i de gestió al despatx de la Fundació. És la persona que respon els correus electrònics de tothom que escriu a la Fundació per demanar informació sobre el voluntariat, i dona suport al primer contacte en les entrevistes i accés al curs de formació inicial. “Per a mi, ser voluntari és una actitud que t’ajuda a donar sentit a la vida. És molt important conèixer bé l’entitat i com treballa, veure els projectes que tenen i els seus objectius, i si encaixen amb tu, doncs perfecte!”.
La Rosa Maria va estudiar la carrera de Medecina, tot i que no ha exercit mai; amb el seu marit van obrir una farmàcia on han treballat sempre tots dos junts. L’any 2008 es va jubilar; va fer un canvi de vida i volia fer de voluntària. Va conèixer la Fundació a través de l’Anna Varderi, la gerent, que li va proposar col·laborar donant suport en les tasques administratives i de gestió al despatx.
“És important trobar el teu lloc i fer una tasca amb la qual et sentis còmode i bé; encaixar amb l’entitat... jo a Villavecchia sempre m’hi he sentit molt a gust, des del principi”. La Rosa Maria col·labora també amb les tasques de registre de totes les intervencions, acompanyaments i activitats que es porten a terme des de la Fundació: de fet, aquest registre es porta a terme per duplicat, en paper i també informàticament. Aquí és on ella dóna suport des d’aquest ordre de classificar i arxivar-ho tot per tal que quedi constància de totes les actuacions que conformen l’acompanyament als infants i joves i les seves famílies.
La Dolors: el suport a l’actualització de la Base de dades i la memòria i qui felicita l’aniversari a l’equip de voluntariat
La Dolors és arquitecta; va entrar a formar part de l’equip de voluntariat administratiu de la Fundació l’any 2014, ara fa 7 anys. “Recordo molt que va ser quan es va fer el Concert a Santa Maria del Mar. En aquell moment érem poquets, i tots fèiem de tot... entràvem dades al registre, ajudàvem ensobrant o fent feines als comandos quan calia; després, quan la Fundació va anar creixent, vaig ajudar a entrar nous llistats a les Bases de Dades, i també a comptabilitzar i enregistrar totes les activitats que es porten a terme a la Fundació, per tenir-les actualitzades per a la memòria anual”.
Abans d’entrar a la Fundació, la Dolors ja havia estat vinculada al món del voluntariat. Havia col·laborat en casals d’avis, i amb l’escola dels seus fills havia participat en activitats de voluntariat en família, però sempre ho havia fet amb coses puntuals, mai de manera continuada com a la Fundació. Una de les coses que li agrada molt fer és preparar les felicitacions d’aniversari personalitzades per a l’equip de voluntariat i enviar-les: si ets voluntari/ària i reps una postal a casa en nom de la Fundació, l’ha preparat la Dolors amb molt d’amor.
“Crec que val molt la pena transmetre’ls als fills que val la pena dedicar temps als altres. Les hores que dedico a fer de voluntària a la Fundació tenen molta qualitat; és un entorn súper acollidor, sempre m’hi he sentit molt a gust; has de trobar una entitat on encaixes per manera de fer i de ser, i aquí jo ho vaig trobar de seguida... Per a mi, fent de voluntària tot té més sentit”.
La Carmen: els dibuixos i les decoracions de cada estació a la planta de pediatria de l’hospital
La Carmen forma part de l’equip de voluntariat des de l’any 2007. Va conèixer la Fundació mentre feia acompanyament a l’Hospital de Sant Joan de Déu; ella havia estat precisament infermera de quiròfan, i explica que de vegades la deformació professional feia que no acabés d’encaixar fent l’acompanyament en l’entorn hospitalari. Va conèixer la Fundació Villavecchia a través d’una companya, i primer va participar en l’equip domiciliari: “Per a mi, ha estat un regalàs... d’una banda, perquè he pogut seguir en contacte amb el món dels cuidadors/es, però des de la vessant més humana i en contacte amb els infants i joves des d’un altre lloc, i després perquè a la Fundació he après a ACOMPANYAR, en majúscules: sense parlar, en silenci, simplement sent-hi... Per a mi, Villavecchia és com una família”.
(Carmen/ esquerra).
Dins del voluntariat administratiu, ja fa molts anys que la Carmen és la persona que s’encarrega de les decoracions de les diferents estacions a la planta de pediatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i de produir els dibuixos que els nens i nenes poden pintar mentre duri el seu ingrés. És molt bona amb el Photoshop, i si cal personalitzar dibuixos o fer targetes d’identificació, s’hi posa de seguida per cobrir qualsevol necessitat específica.
Recorda que és molt curiós que ha acabat fent tasques relacionades amb la part artística quan en realitat confessa que no se li donen gaire bé les manualitats: “De fet, en el primer voluntariat domiciliari que vaig fer, que fèiem torns jo i una altra persona, la nena em deia “tranquil·la, Carmen, tu portes les idees i jo ja les faré amb l’altra, que tu ets molt patosa fent manualitats!” – i riu.
La Maria: suport en registre de dades i rècord guiness d’ensobrar
La Maria treballava a una entitat financera, i a través de la seva feina va entrar en contacte amb el programa de voluntariat hospitalari de la Fundació a l’Hospital de Sant Pau, l’any 2006: “Per entrar-hi, vaig fer 3 entrevistes diferents, i de seguida vaig pensar: “és sèrio això!”. Hi anava els dimarts a la tarda i feia suport en aquest espai de respir per als pares”.
Una vegada es va jubilar, va canviar el seu horari als matins. Sempre havia participat en el voluntariat hospitalari, però des que el van aturar a causa de la pandèmia fa suport en tasques administratives al despatx: “Estic súper agraïda a la Fundació per haver-me ofert l’oportunitat de col·laborar en aquesta tasca, després dels 15 anys de fer sempre acompanyament hospitalari, i haver-lo hagut de deixar aquest any que ha quedat aturat... M’he incorporat fa poquet al voluntariat administratiu, i em fa sentir molt bé i molt útil; hi faig el que calgui; escanejar coses, ajudar en arxivar o recopilar documentació per a subvencions... això sí, es veu que sóc rapidíssima ensobrant, això diuen!”- (riu).
(Maria/ al centre).
En el voluntariat, les petites accions que pot fer cadascú des de les seves capacitats personals i sigui quin sigui l’àmbit des d’on vol ajudar, fan que el món sigui un lloc millor. Com el que passa a la faula del colibrí: que per apagar un incendi molt gran que hi havia a la selva, ell anava agafant aigua d'un llac amb el bec i fent viatges i llançant-la sobre les flames, mentre els altres animals corrien en direcció contrària al foc, i li deien que era boig, perquè ell sol no podria mai apagar l’incendi. I ell els contestava dient:"potser no, però jo estic fent la part que em toca".
Les quatre fan una tasca de suport a l’equip i al personal administratiu de la Fundació que és fonamental per al seu funcionament, i que ajuda a l’engranatge conjunt i al treball en equip on totes i cadascuna de les parts són imprescindibles per tal que el global funcioni. Moltes gràcies pel vostre suport, sempre!