Històries de voluntariat i de vida: el tàndem Rafa-Javier
El Rafa ha acompanyat online durant aquest confinament a en Javier i finalment s'han pogut conèixer
La història del Rafa i el Javier havia estat fins ara una història de voluntariat online, dins del voluntariat domiciliari que abans de la pandèmia fèiem de manera presencial i que hem adaptat a la versió virtual, amb algunes excepcions.
El voluntariat domiciliari és un dels acompanyaments que s’ofereix des de la Fundació, i que preté donar espais de respir a les famílies i als cuidadors principals, i establir vincles entre el voluntari i el nen/a, que puguin ajudar a l’obertura relacional i emocional dels infants i joves.
Un cop per setmana, el Rafa i el Javier es troben en una vídeotrucada per parlar de diferents temes relacionats amb la Història de la Humanitat; des de les dues guerres mundials, la Revolució Francesa o les invasions dels pobles de l’Est a la història de l’imperi grec i romà o la colonització dels pobles indígenes en l’època de Colom i el Nou Món. El Javier està fascinat per entendre la història i el seu sentit més enllà dels fets reals, i el Rafa ha estat mestre tota la vida i està encantat d’escoltar les preguntes que li fa el Javier i l’interès i la motivació amb la que ell mateix tria els temes dels que poden parlar a la sessió següent.
Segons la Greisa, la mare del Javier, “des del primer dia tots dos van fer un ‘clic’ molt fort, van connectar molt... el Rafa li parla com si fós un adult, i el Javier sempre s’ha sentit molt còmode entre les converses dels grans, i està encantat amb les classes del Rafa... si hi ha algun dia que està més cansat i li costa aixecar-se del llit, només he de dir-li que avui té connexió amb el Rafa per tal que trigui 5 segons en aixecar-se i activar-se rapidíssim”.
Fa uns dies, va sorgir l’oportunitat de fer una classe relacionada amb l’art, un tema que al Rafa també l’apassiona ensenyar. Aquesta vegada, però, el Rafa va demanar a la Fundació si hi havia la possibilitat, prenent totes les mesures necessàries, de fer la classe presencialment, perquè seria molt millor per tots dos. I així ho van fer. El millor de tot és que es van poder conèixer personalment, per primera vegada, després de mesos de xerrar durant hores amb la pantalla pel mig. Explica el Rafa que a ell li agrada seguir la idea de la canadenca Lourdes Marion Deuchars, que empodera l’infant a través del concepte de “deixar la seva emprempta” i anima els nens i nenes a crear espontàniament sobre un full en blanc. “Li vaig presentar diferents artistes i vaig portar llibres perquè veiés referències i es pogués inspirar. Vam mirar-los tots i parlar de què li agradava i què no, i vam començar a crear”, diu el Rafa.
El Javier tenia clar com havia de ser el dibuix: “Jo volia que hi hagués elements de Nadal, una cova i un trineu, i volia que el terra no estigués pintat, sino que fós com fet amb puntillisme".
El Rafa em va parlar d’un exemple d’un lloc que tenia el sostre així i ho vam intentar fer semblant, amb gotes” (es refereix al sostre de la cúpula de l'ONU de Miquel Barceló a Ginebra, que el Rafa li va posar com exemple de la seva idea per portar a terme el terra del dibuix).
Un altre tema important per a tots dos era la llum: van buscar referències que li agradessin i el Javier es va decidir per l’estil d’Alexander Calder, i els dos junts van fer un sol inspirat en aquesta obra de 1971 de l’escultor, pintor i dibuixant estadounidenc.
El resultat final no pot ser més fantàstic: aquest trineu vermell i el sol radiant i la cova nadalenca al darrere. Podeu veure aquí les fotografies del making off de la sessió i de l’obra d’art del Javier.
Això sí: el millor de tot va ser que es poguessin conèixer i trobar de manera presencial, sense cap mena de dubte!
GRÀCIES a tots dos per la vostra energia i la vostra inspiració!
