Fundació d'Oncologia Infantil
enriqueta villavecchia

Baby Shark

Amb pacients en primera infància s’utilitza aquesta cançó per la seva estructura previsible, que facilita el treball d’estructuració lingüística i prelingüística i les habilitats comunicatives. També es treballa el respecte dels torns i l’estimulació de la resposta en nens amb dificultats de comunicació, ja que té una lletra repetitiva que convida a respondre. Amb la coreografia, s’estimula el treball motriu i permet que la família trobi un espai lúdic conjunt.

Les rodes de l’autobús

Aquesta cançó també s’utilitza amb infants i és particularment interessant per la seva estructura repetitiva que, a més, incorpora accions. Les portes de l’autobús s’obren i es tanquen, les seves rodes giren... És una cançó que estimula l’aprenentatge per imitació.

Resistiré

Aquest conegut tema d’El Duo Dinámico s’interpreta amb famílies que viuen un patiment intens, ja que té una harmonia en mode menor que connecta amb aquest estat anímic. Es fa un treball de descàrrega de tensions internes a través de la percussió corporal. “Els pregunto com sonen per dins i, a partir d’aquí, començo a interpretar. Augmento la intensitat si hi ha contenció, vaig afluixant amb progressió si veig que estan molt tensos.” Com ens explica en Mateu Ubach, el pols rítmic té un efecte molt directe amb els ritmes del cos (el batec del cor, les ones cerebrals) i la línia melòdica té efecte directe en el sistema límbic, en el nostre cervell emocional.

El noi de la mare

Les cançons de bressol són una bona eina per treballar amb persones de totes les edats. N’és un exemple El noi de la mare, que té una melodia en do major que indueix a la calma i l’estabilitat. “El do major vibra en una freqüència que aporta serenor”, ens explica en Mateu. Es treballa sovint amb el nen o nena a la falda de la mare o del pare. Els adults taral·legen la cançó amb la lletra M, perquè vibra i aporta sedació (activa memòries del tercer o quart mes d’embaràs, quan comencem a percebre sons a través de la vibració del líquid amniòtic).

Me cuesta tanto olvidarte

Aquesta cançó de Mecano es pot fer servir per treballar el dol amb la família i també amb pacients a partir de 8 anys. De vegades, els nens malalts desenvolupen una doble personalitat: quan es troben bé i quan es troben malament. “Aquesta segona personalitat inclou càrregues, culpes i una ombra de si mateixos que rebutgen i que els pot portar a la irritació o a estats depressius.” Aquesta cançó estableix un diàleg entre les dues personalitats.

Govinda Hare

Els mantres són frases repetitives que, quan hi centrem la nostra atenció, ens ajuden a regular l’activitat cerebral i a relaxar-nos. Aquesta cançó de Krishna Das té una estructura melòdica que transmet serenor i alegria. Es fa servir tant en pacients particulars com en treball de grups per a l’autocura. “No cal entendre la lletra, el que importa és focalitzar l’atenció en síl·labes que es repeteixen, en la vibració que provoquen i en la serenor que aporten.” El musicoterapeuta convida a escoltar la cançó amb els ulls tancats i, si vénen ganes de cantar, fer-ho.

Agua de estrellas

El nostre musicoterapeuta treballa amb aquesta cançó per transmetre dos missatges: el primer, l’amor a la vida tal com és, i el segon, obrir el cor al patiment quan és inevitable. La frase “En tus ojos de agua infinita se bañan las estrellitas” remet a les llàgrimes. “Permetre l’expressió del patiment no només és útil, sinó que és necessari”, assegura en Mateu. La cançó també repeteix la paraula “Mama”, que és el nostre vincle més primari amb la vida. Quan treballa el dol perinatal, l’“estrellita” de la cançó acaba tenint el nom de la nena o el nen que no ha pogut néixer.

Grita

La famosa cançó de Jarabe de Palo serveix com a desinhibidor quan el musicoterapeuta treballa amb els joves del programa “No estàs sol”. La cançó parla de sentir-se legitimat per expressar la pròpia veu. “És una invitació a alçar la veu i a connectar amb l’agressivitat ben entesa, que és benzina per a l’autonomia personal quan ets adolescent.”

Fix you

“Aquest tema de Colplay és una invitació a entrar dins d’un mateix i a legitimar que et pots sentir malament, trist i amb l’ànim baix.” La cançó va creixent des de l’inici i actua com una metàfora del que podria ser un procés terapèutic complet. El musicoterapeuta va a buscar la persona a baix, en l’estat anímic en el que es troba, i l’acompanya cap amunt, convidant-la a que taral·legi, canti i es mogui. Funciona en moments de baix to anímic.

One last goodbye

Anathema va compondre aquest tema del que en Mateu Ubach ha traduït la lletra al català i al castellà per fer-lo servir en les seves teràpies. L’utilitza en exclusiva per a processos de dol. “Facilita la connexió amb el dolor, dins un marc de seguretat. La cançó té un principi i un final i el missatge que dono és: connecta amb la cançó mentre soni i, quan acabi, surts.” Acompanya la interpretació amb una espelma, que encén quan la persona sent que està preparada. “Els dic: quan sentis que és el teu moment, apaga l’espelma. El fet d’encendre i d’apagar connecta amb l’acció i posa la dimensió temporal en moviment. Sembla que el temps s’atura en un procés de dol, però el dol és un procés actiu, contràriament al que es pensa. No és el temps el que cura el dol, és el que tu fas amb el temps, sobretot per legitimar el dolor. Amb aquesta cançó, tot això es posa en marxa.”