“Vam tenir persones-àngels ajudant-nos en els nostres pitjors moments, i això no s’oblida mai.” Silvia Barrieras, mare de la Leire
La Leire i els seus pares, Silvia i David, es van allotjar en un pis cedit per la Fundació Villavecchia i van participar en el nostre programa d’activitats. A més, ens han donat suport amb la recollida de donatius. Coneix la seva història.
“La Leire va arribar a les nostres vides el 15 d’agost del 2018, omplint-nos d’amor i de felicitat. Va ser, ha estat i serà el millor de les nostres vides”, ens explica la Silvia Barrieras, mare de la Leire. “Era la millor, sempre amb el seu etern somriure, li encantava anar amb bici, gaudia saltant als tolls amb les botes d’aigua, s’ho passava d’allò més bé jugant als parcs, quan vèiem els bombers els llançava petonets... Era empàtica. A la llar d’infants, hi havia una nena que plorava molts matins i li queia el xumet, la Leire li posava una altra vegada, li tornava a caure i li tornava a posar... Era una nena feliç.”
La Leire a l'Hospital Vall d'Hebron
Quan a la Leire li van diagnosticar un neuroblastoma, als seus pares els va caure el món a sobre, i el tractament va ser molt dur: “veure’s tancada en una habitació i envoltada d’estranys que li feien mal en punxar-la o fer-li PCR, que pel tubet li posaven una aigüeta que la feia trobar-se malament, li va caure el cabell i no li podíem fer cuetes, no podia estar a casa seva, ni anar a la llar d’infants...” En paraules de la Silvia: “Si no vius una situació d’aquesta magnitud, per més que ho expliqui, no te’n fas a la idea. Per molt que et diguin: ‘ho entenc, ja ho sé, m’ho imagino...’ No és cert. És la pitjor situació per la qual es pot passar.”
Amb el temps, alguns d’aquests “estranys” que envoltaven la Leire a l’hospital Vall d’Hebron es van fer un lloc al seu cor. Com ens explica la Silvia, “ella els ho feia saber fent-los abraçades, enviant-los petonets sonors i forts, els ensenyava els dibuixos a la seva tauleta, els deixava els seus peluixos favorits (la seva vaca i el Bing), els cantava, els ensenyava els seus Legos, reia amb ells.”
La Leire amb els seus pares, David i Silvia
En la primera setmana d’hospitalització, la família va rebre la visita de l’Andrea Carmona, treballadora social de la Fundació Villavecchia: “L’Andrea ens va explicar que, per a les famílies que vivíem lluny, hi havia disponibilitat de pis. Estàvem buscant apartament, hotel, el que fos, ja que a l’hospital no podíem estar tots dos alhora, només un acompanyant. De sobte, en aquesta terrible situació, apareix algú amb unes claus del que serà ‘el teu pis’ mentre et calgui, a cinc minuts caminant de l’hospital Vall d’Hebron, cosa que implicava haver de matinar menys, entre altres facilitats. Poder-se despreocupar de buscar, llogar, pagar... Vam poder estar tot el temps que vam necessitar, no hi va haver cap inconvenient. La Rosa venia cada setmana pel manteniment del pis i el Magi ens va ajudar amb tot quan nosaltres no estàvem per a res.” La Silvia també ens explica que, en temps de Covid, va ser molt positiu no haver de compartir pis, ja que la Leire hi podia jugar i moure’s amb total llibertat. “El millor era quan algun diumenge venien a veure-la els avis, aleshores era la més feliç del món.”
Quan les restriccions per la pandèmia ho van permetre, l’Arantxa de Lara, responsable de l’Àrea de Voluntariat de la Fundació, va visitar la família. “L’Arantxa va oferir a la Leire la possibilitat que una voluntària vingués al pis a jugar, a més de participar en activitats. De la mà d’un voluntari, vam poder visitar el parc de bombers de Montjuïc, a la Leire li va encantar pujar a un super camió i llençar aigua amb la mànega...” També van tenir l’oportunitat de visitar el CaixaForum, on la Leire va gaudir observant els peixos, experimentant i corrent pel recinte.
La família de la Leire va poder visitar el CosmoCaixa
“Va ser fantàstic, la veritat, conèixer persones que, sense tenir per què, t’ajuden. Menció especial per a tot el voluntariat que escull intentar fer feliços els nens que es veuen en aquesta situació. Et sents abraçat, acompanyat, assessorat en moments en què tu només penses en la teva filla. Com nosaltres diem, vam tenir persones-àngels ajudant-nos en els nostres pitjors moments, i això no s’oblida mai.”
Al maig del 2022, es va celebrar la Perimetrail d’Arguis-Nueno (Osca), una cursa organitzada per quatre amics que havien tingut familiars amb càncer. La família de la Leire es va posar en contacte amb ells i junts van decidir donar la recaptació dels dorsals. Gràcies a ells, es va fer un donatiu de 400€ a la Fundació Villavecchia. Després d’aquesta experiència, van decidir crear un repte solidari que es va tancar el 15 d’agost, dia en què la Leire hagués fet 4 anys, i van aconseguir recaptar i donar gairebé 9.000€ a benefici de la investigació del neuroblastoma a l’Hospital Vall d’Hebron. “Ara estem pensant en quin serà el següent pas, no pararem de lluitar contra aquesta malaltia per intentar evitar que més famílies hagin de passar per aquest malson”, ens explica la Silvia, i afegeix: “És super important conscienciar la gent, ja que, per desgràcia, encara hi ha qui gira l'esquena al càncer infantil i, senyors, existeix! I quan menys t’ho esperes, entra a casa teva sense avisar.”
Moltes gràcies, família, pel vostre valuós testimoni, que servirà d’inspiració a altres famílies.