“La malaltia i la mort són tabús que es fan palesos a les escoles.” Àlex Prats, ponent de la primera jornada “Infància, malaltia i mort en l’àmbit educatiu”
Generar consciència, trencar tabús a les escoles i contribuir a una naturalització de la malaltia i la mort són alguns objectius d’aquesta jornada organitzada per la Fundació Villavecchia.
No tots els nens i nenes tornen a l’escola aquest setembre. N’hi ha alguns que han estat diagnosticats d’un càncer infantil o que pateixen altres malalties que limiten la seva vida. D’altres seran diagnosticats al llarg del curs vinent. És una realitat que els professionals de la Fundació Villavecchia coneixem bé i que hem volgut divulgar amb la primera Jornada d’Infància, malaltia i mort en l’àmbit educatiu, el 7 d’octubre al Hub Social Barcelona (Girona, 34), amb la participació d’experts com Agustín de la Herrán (professor del Departament de Pedagogia de la UAM), Mar Cortina (psicopedagoga experta en didàctica de la mort i dol infantil), Àlex Prats (president de l’associació Pobles que cuiden) i Glòria Iniesta (mestra i membre de l’associació APSAS).
La fundació Villavecchia organitza la Jornada d'Infància, malaltia i mort
Per a Àlex Prats, aquesta jornada contribueix a generar consciència, trencar o superar tabús, o reformular-los, i sobretot contribuir a una naturalització de la malaltia i la mort i a potenciar una més gran consciència del que és viure la vida.
“Des de la comunitat educativa s’ha de proporcionar acompanyament als alumnes i famílies que estan passant per situacions com ara una malaltia greu o un dol”, afirma Prats. L’associació Pobles que Cuiden, de la qual és president, vol establir una xarxa de municipis cuidadors on totes les persones puguin cuidar i se sentin cuidades i acompanyades, i incloure-hi les escoles és fonamental. “Al final, els centres educatius són un lloc on el 30-35% de la població passa gran part de la seva vida. Per tant, l’escola ha de ser (i en part ja ho és) un espai de cura per a tots els membres de la comunitat educativa. Tot el que els passa als nens i nenes, als nois i noies, afecta el seu procés d’aprenentatge, especialment si estan passant per una malaltia greu, hi ha hagut una mort, hi ha un procés de dol, els pares s’estan divorciant, han canviat d’escola, s’han canviat de casa, s’ha mort la seva mascota...”
Àlex Prats participa a la Jornada d'Infància, malaltia i mort
L’escola està prou preparada per acompanyar l’alumne i la família quan hi ha una malaltia greu? Segons Àlex Prats, “hi ha feina a fer. Per començar, tot el que té a veure amb la malaltia, l’envelliment, la mort i el dol és tabú a la nostra societat, i ens costa parlar-ne, ens hi posem d’esquena, volem fer veure que no hi és. Els docents i el personal que treballa als centres educatius formen part d’aquesta societat, i la malaltia i la mort són tabús que també es fan palesos a les escoles. De la mateixa manera que es fa palès als hospitals, on també els metges i les infermeres tenen dificultats per enfrontar-se a la mort. A més, les persones que treballen en centres educatius, com tothom, han passat també els seus propis dols, les seves pròpies malalties, i ens hem adonat que, de vegades, quan han d’acompanyar una altra persona en moments difícils, d’alguna manera també s’activen les seves pròpies pèrdues.”
“És a causa d’aquests tabús que al professorat, moltes vegades, els costa saber com actuar quan hi ha un nen que té una malaltia oncològica, quan hi ha un suïcidi en una escola, quan hi ha un pare o una mare que moren... Llavors es tendeix a evitar-ho, a fer veure que no passa res, perquè no saben com afrontar-ho. Les formacions que duem a terme des de Pobles que cuiden, els acompanyaments que fem, els protocols que ajudem a implementar, estan orientats a combatre aquests tabús, a prendre consciència dels propis dols i a aprendre com podem parlar a un infant sobre la mort, quan és que un infant comença a entendre la mort i què entén. I sobretot, parlem molt del que no s’ha de fer, del que cal evitar. Per exemple, una cosa que no hem de fer és mentir, perquè no ajuda en res. Tampoc no hem de generar creences que ningú pot comprovar.”
Com és d'important fer pedagogia de la mort a les escoles? Per a Àlex Prats, “la pedagogia de la mort és part d’una educació per a una vida conscient. Les escoles no només hi són per aprendre geografia, matemàtiques o literatura. Eduquem per a la vida, eduquem ciutadans i ciutadanes, eduquem éssers humans. Una part fonamental d’una vida conscient és prendre consciència de la nostra finitud, de la malaltia, de la vulnerabilitat, de la nostra interdependència. Tot això són elements fonamentals en la pedagogia de la mort.”
“De vegades, evitem parlar de la malaltia i la mort amb els infants i adolescents des d’una voluntat mal entesa de protecció, de sobreprotecció. Pensem que d’això no se n’ha de parlar amb els nens. Fins i tot ens hem trobat amb pares i mares (pocs) que truquen a l’escola dient que no volen que el seu fill o filla participi en un taller on es parli de temes com el dol. No parlar-ne fa més mal que bé. Hem de parlar d’aquests temes, del dolor, del patiment, de que som éssers vulnerables, i explicar que tots patim en algun moment de la nostra vida, i que tots ens hem de cuidar i acompanyar, que tots emmalaltim, que tots morim... D’això se n’ha de parlar de manera natural.”
Des de la Fundació Villavecchia apostem per dotar les escoles dels recursos necessaris per donar una resposta adequada en totes les fases de la malaltia d’un infant, incloent-hi el final de vida i l’acompanyament al dol. A més, la malaltia i la mort són una realitat a la qual tots els nens i nenes es veuran exposats en algun moment. Per això, incloure-la en el procés formatiu de la infància representa atorgar-li l’espai natural que té en les nostres vides.