“És un error cultural creure que amagar el dolor als nens i nenes els protegeix.” Mar Cortina, psicopedagoga, ponent de la Jornada “Infància, malaltia i mort en l’àmbit educatiu”
Donar eines als docents per fer front a l’aula a situacions de malaltia greu i defunció d’un alumne és un dels objectius d’aquesta jornada organitzada per la Fundació Villavecchia.
És positiu parlar de la malaltia i la mort amb els infants? “Qualsevol situació és més suportable per al nen o nena si sap què està passant i no ha de recórrer a la seva imaginació per deduir-ho. ‘No saber’ el fa sentir insegur i fora de joc, i es pregunta llavors per què no compten amb ell o ella.” Segons Mar Cortina, psicopedagoga especialitzada en dol infantil i pedagogia de la mort, la creença que “amagar-los el dolor els protegeix” és un “error cultural”. “Si se’ls respecta i se’ls fa partícips de manera adequada a la seva edat, i sempre preguntant-los, se’ls inclou en aquesta ‘pinya’ que és on se senten realment protegits, i aprenen que la vida té alegries i tristeses.”
És un dels temes de la primera jornada “Infància, malaltia i mort en l’àmbit educatiu”, organitzada des de la Fundació Villavecchia pel 7 d’octubre al Hub Social Barcelona (Girona, 34), de 9 a 14 h, amb la participació d’experts com Agustín de la Herrán, Àlex Prats, Glòria Iniesta i la mateixa Mar Cortina, presidenta de l’associació Vida, Amor y Muerte. “Un dels recursos que poden fer servir els docents són els contes o històries de ficció, una feina que convé que es faci abans que es produeixi una malaltia o una mort, perquè el nen creixerà i es desenvoluparà sense que aquest tema sigui un tabú.”
Mar Cortina, ponent de la jornada “Infància, malaltia i mort en l'àmbit educatiu”
Quan es produeix una mort, és important escoltar o preguntar als nens i nenes, en comptes de guiar-los sobre com han de portar el dol. “Els adults tenim més cuirasses, perquè tenim més experiències acumulades i, per instint, tendim a protegir-nos. Convé que tinguem això present, per no transmetre’ls creences o pors que són només nostres”, afirma la Mar. “Els dols dels nens estaran molt influenciats per com els viu o els ha viscut la seva família, si se’ls ha fet partícips o no, si a casa es parla de les persones mortes o no, si s’ha respost o no a les seves preguntes, si se’ls ha permès anar als funerals o no, etc.”
“Convé compartir, escoltar-los, ser-hi presents i no evadir-se. Els nens i nenes busquen un còmplice amb qui compartir els seus dubtes o els seus sentiments, sense que res no sigui censurat. Els adults no ho sabem tot, així que podem anar construint el coneixement junts i així se senten valuosos i respectats.”
En el cas de la defunció d’un menor a l’aula, hi ha algunes pautes bàsiques per ajudar els alumnes a acomiadar-se del company mort i transitar l’etapa de dol? La Mar Cortina proposa “que no s’amagui la situació i que se’ls pregunti què els agradaria fer en la seva memòria. També és important que qualsevol iniciativa que dugui a terme l’escola com a escola sigui consultada amb la família i que aquests donin permís. D’altra banda, convé veure com va evolucionant la situació i com es van sentint els alumnes, des d’una observació serena i atenta i mai invasiva, respectant sobretot aquells que prefereixen el silenci. Cada alumne viurà el dol a la seva manera”.
La fundació Villavecchia organitza la Jornada d'Infància, malaltia i mort
La Mar Cortina assegura que els nens i nenes tenen una saviesa natural davant de les pèrdues i la mort. “Sense cap dubte. Les raons que em porten a fer aquesta afirmació són diverses. D’una banda, la investigació que vaig fer (a diverses escoles i en diverses edats) a través del cinema per a la meva tesi doctoral, amb l’ajuda de docents, així com altres investigacions que s’han pogut fer en el camp de la Pedagogia de la Mort .” També l’ha portat a aquesta conclusió la seva àmplia experiència a les aules quan ha tractat el tema de la mort (ja sigui de manera preventiva, com a treball de normalització de la mort, o de manera pal·liativa, quan ha mort el familiar d’algun alumne o un membre de la comunitat educativa) i ha pogut analitzar nombrosos dibuixos i comentaris dels nens i nenes.
La mort, la malaltia i el dol estan ja inclosos al currículum educatiu, i des de la Universitat Autònoma de Madrid es va dur a terme una investigació sobre això que es pot consultar a www.pedagogiadelamuerte.com. “El que convé és ‘estirar el fil’; és a dir, que si sorgeix l’ocasió no s’ha d’evitar el tema o passar-hi per sobre, sinó que cal potenciar que se’n parli i deixar que els alumnes s’expressin”, apunta la Mar.
Des de la Fundació Villavecchia apostem per dotar les escoles dels recursos necessaris per donar una resposta adequada a totes les fases de la malaltia d’un alumne, incloent-hi el final de vida i l’acompanyament al dol. A més, la malaltia i la mort són una realitat a què tots els nens i nenes es veuran exposats en algun moment. Per això, incloure-la en el procés formatiu de la infància representa atorgar-li l’espai natural que té a les nostres vides.