La Fundació celebra un Sant Jordi Solidari molt especial
Junts vam fer realitat un jardí de roses, ple d’esperança, a l’escenari del Gran Teatre del Liceu
Aquest any, l’Emma i l’Alí han passejat per un jardí de roses fetes amb amor i il·lusió pels infants, joves i famílies que acompanyem, l’equip de voluntariat de la Fundació i els alumnes/as de l’escola Aula. A tots ells, moltes gràcies!
Tant l’Emma com l’Alí van patir una malaltia greu en el seu moment i van rebre molt de suport a través dels diferents programes de la Fundació. Avui els seguim recolzant, i el vincle amb la Fundació continua sent molt fort. Tots dos han passejat per aquest jardí en representació de tots els nens i nenes que pateixen malalties greus, i que acompanyem des de la Fundació Enriqueta Villavecchia.
Aquest Sant Jordi solidari ha fet realitat un camí de roses, ple d’esperança, en un dels llocs més emblemàtics de la ciutat: El Gran Teatre del Liceu. Us expliquem a continuació com va ser el dia de rodatge del vídeo.
“Quan vam entrar per la part del darrere i ens vam trobar a l’escenari del Liceu amb el jardí de roses muntat, em vaig emocionar...” L’Elisa, mare de l’Emma, diu que ja sabia que a ella li agradaria molt participar en el projecte del vídeo, perquè és una nena molt sensible i “tot allò que tingui a veure amb la faràndula i amb allò artístic li encanta”.
L’Alí va anar al rodatge amb el Kilian, que és el voluntari de la Fundació que l’acompanya i amb qui té un vincle molt especial. El Kilian i l’Elisa van passar el matí de rodatge junts al Liceu i també els van acompanyar el dia que van anar a veure “La Flauta màgica”; convidats pel Liceu i per la Fundació, en agraïment a la seva participació al vídeo del Sant Jordi Solidari: “Vam estar tots quatre junts, i a l’arribar vam veure que ens havien donat entrades per la llotja central, vam al·lucinar ”-explica l’Elisa.
L’Elisa recorda que l’Emma estava nerviosíssima abans del rodatge, però que després de seguida es va relaxar: “Era boníssim perquè les estones que no estaven gravant i havien d’esperar, es posaven a jugar, com si estessin al pati de l’escola, i mira que no es coneixien fins aquell dia, l’Emma i l’Alí... hi va haver un moment preciós que es van posar a jugar a fet i amagar entre les butaques, i va ser molt especial, veure’ls allà, aliens a la gravació, simplement jugant, però perseguint-se entre les butaques del Liceu”.
L’Emma i la seva família van formar part del programa de voluntariat domiciliari de la Fundació, i l’Elisa el recorda com un suport imprescindible: “L’acompanyament del voluntariat domiciliari comporta augmentar la família, els obres les portes de casa teva i ells aconsegueixen, amb amor i tendresa, entrar al teu cor. Es crea un vincle meravellós que fa que la realitat que vius en aquell moment sigui menys pesada”.
La roba dels dos nens va ser una cessió de Boboli, que ens ha volgut tornar a fer costat, com tantes altres vegades. Gràcies de nou per ajudar-nos a seguir!
Agraïm moltíssim a l’Emma i l’Alí la seva espontaneïtat i alegria, i com es van adaptar en tot moment. Tots dos van estar fantàstics! MOLTES GRÀCIES a ells dos i també a les seves famílies, haver volgut participar en aquest vídeo tan especial.
Carles Berga és arquitecte, però fa molts anys que es dedica a l’escenografia i ha dissenyat per grans projectes com l’òpera “Turandot” al Liceu. El Carles té un vincle molt estret amb la Fundació des de fa anys, i també és qui l’any passat va fer el vídeo del jardí de roses virtual: “L’any passat vaig voler que famílies, persones voluntàries i l’equip de la Fundació dibuixessin les roses mentre escoltaven la música de “El dueto de las flores”*, que em semblava bonic; la cançó tracta de dues noies que canten mentre van a recollir flors... perquè precisament la cançó tracta de dues flors que parlen entre elles... totes les flors que sortien havien estat dibuixades per gent propera a la Fundació, a distància i amb un Sant Jordi diferent, en ple confinament però connectades a través de la música i amb aquella intenció de dibuixar tots alhora”.
Aquest any va pensar que tindria molt de sentit fer real aquell jardí de roses, en un lloc emblemàtic com el Gran Teatre del Liceu. Va comentar la idea i des del teatre de seguida van posar tots els mitjans per ajudar la Fundació i facilitar que es pugués fer: “Em vaig imaginar el jardí de roses just damunt de l’escenari, i visualitzava una història tipus Romeu i Julieta, amb un nen i una nena que no es coneixen i passegen pel jardí i de sobte xoquen i descobreixen un món nou; ell la perd de vista i la busca, li vol cridar l’atenció d’alguna manera però no sap com, i finalment agafa una rosa i li ofereix”.
La gravació la va fer Francesca Català, màster de direcció i muntatge per l’ESCAC i que ha dirigit els curtmetratges “El llibre” (2019) i “Garden Rose” (2020), i també el documental “Maragall i la lluna” (amb codirecció de Josep Maria Mañé i produït per Benecé produccions). La Cesca té també un vincle molt estret amb la Fundació i hi ha col·laborat en diferents projectes, com per exemple la gravació i el muntatge del vídeo del carter reial de 2019.
El Carles ha fet la idea i el muntatge, i és també qui toca la melodia al piano. Explica que anava composant alhora que muntava el vídeo; i que comença expressament per la segona estrofa de la cançó Rosa d’Abril, que no és la principal, perquè la principal la volia guardar per quan s’obren les llums i es descobreix que els dos nens es troben al Liceu; com diu l’Emma, “el moment en què es veuen totes les caretes somrients”.
A l’inici del vídeo, el Carles explica que volia suggerir la melodia però no revelar-la del tot: “A més, està tocada en una tonalitat menor, que és com més mel·lancòlica i més tranquil·la, menys solemne; la tonalitat major la vaig reservar per l’epitafi, al final, quan es saluden”.
Diu que per ell era molt important que per als nens no fós una actuació: “volia mantenir el punt de sorpresa i d’espontaneïtat, i deixar que fossin nens i que facin allò que fan sempre, que esperes que facin una cosa i en fan una altra, i això és fantàstic”.
Des de la Fundació Enriqueta Villavecchia s’ha volgut apostar per un projecte artístic, també per fer costat a la cultura en aquest moment complicat que està vivint. Agraïm moltíssim la col·laboració, el suport i la sensibilitat rebuda en tot moment per l’equip tècnic i el personal del Liceu; va ser un regal poder-ho fer en un lloc tan especial i tan emblemàtic.
I sobretot, donem les gràcies a les empreses que han volgut col·laborar com a patrocinadors d’aquest Sant Jordi Solidari i que segueixen oferint-nos el seu suport per seguir treballant per millorar la qualitat de vida dels infants i joves que pateixen malalties greus i les seves famílies:
Moltes gràcies a tothom qui ha col·laborat en aquest Sant Jordi Solidari, amb els vostres donatius hem pogut aconseguir que torni a ser una diada diferent però amb la mateixa il·lusió de sempre.