L’equip de voluntariat assisteix a la sessió “Eines i recursos per afrontar l’adversitat”, de Carles Perarnau
La xerrada va generar un espai de reflexió on compartir experiències relacionades amb el dol i la pèrdua
“La vida no pot deixar de ser allò que és: declara-li la pau”. Aquesta és una de les frases que va fer servir Carles Perarnau, psicòleg i especialista en dol, trauma i mort en la sessió online que va fer el passat dijous per a l’equip de voluntariat de la Fundació.
El títol de la xerrada era “Eines i recursos per afrontar l’adversitat”; va parlar de la neuroplasticitat del cervell i de totes les seves possibilitats, i des d’una mirada d’acollir la realitat sense resistir-s’hi però tampoc resignant-nos-hi: “És important renunciar a les expectatives; quan no ho fem estem creant un confilcte entre el que està passant realment i allò que ens agradaria que estés passant” -explica. Diu que “és precisament des d’aquest ‘reconciliar-se amb la realitat’ que podem arribar a trobar un estat de pau”.
“L’objectiu d’aprendre és adaptar-se a l’entorn i els canvis; aprenem constantment, i aprendre és un instint biològic, no cultural” -compartia en una de les diapositives. Ens va ensenyar un dibuix d’un ideograma xinès que representava un canvi enfocat de dues maneres diferents: com un perill o bé com un arbre amb arrels, amb les branques ben obertes, que simbolitzava una oportunitat. A la sessió hi van assistir 21 persones, entre equip de voluntariat i equip tècnic de la Fundació, i després d’escoltar les explicacions del Carles es va crear un espai de reflexió on poder compartir experiències personals o relacionades amb la tasca de voluntariat en diferents situacions relacionades amb el dol i la pèrdua.
Vam reflexionar sobre la mort i sobre el dolor que genera la pèrdua d’un ésser estimat, i molt més encara quan es tracta de la mort d’un fill/a. La imatge d’una crisàlide (paraula que ve de ‘crisi’) ens va servir d’exemple per reflexionar sobre la mort i sobre aquesta adversitat, enfocant-la des de la “possibilitat de transformar el caos en ‘cosmos’, que vol dir ordre; transformar aquest canvi en una situació ordre nous, una nova etapa o capítol”.
També va emfasitzar molt en la importància d’aprendre a canviar les creences limitants i els pensaments irracionals, saber-los detectar i aturar i modificar-los per pensaments més ajustats, reconfortants i adaptatius, i intentar així oferir la millor versió de nosaltres mateixos.
“El dolor forma part de la vida, però el sofriment és opcional”. Aquesta frase va fer pensar i debatre molt; perquè això de que el sofriment sigui opcional costa d’encaixar. Segons el Carles, “hi ha una diferència entre el que és el dolor, que és normal sentir quan patim la pèrdua d’algú a qui estimem, i el sofriment generat per aquests pensaments de partir d’una resistència i una negació de la realitat, que són mecanismes i estratègies de defensa de l’ego, però que han de ser adaptatius i temporals... ens donen temps per poder païr les coses i assimilar. Els mecanismes de defensa són adaptatius sempre que la seva durabilitat sigui correcte; si permaneixen en el temps, deixen de ser adaptatius”.
Què ens pot ajudar en aquestes situacions?
“Pensar perquè o per qui val la pena viure. Si jo penso que la mort és inherent a la vida i pot venir en qualsevol moment, donaré molt més valor a la vida i al temps que tinc i intentaré aprofitar-lo al màxim”.
Què podem fer si perdem el control davant d’aquesta adversitat?
“Podem reconèixer el nostre poder d’actuar, agafar perspectiva, reconèixer l’amenaça i qüestionar-la, relativitzar, i reassignar els pensaments. Ens ajudarà molt “canviar el nostre narrador intern”.
“Als Estats Units, que els agrada comptabilitzar-ho tot, van veure que un infant de 5 anys somriu una mitjana de 300 vegades al dia, mentre que un adult ho fa només 10”. L’humor també pot ser un molt bon company de viatge i de la manera de mirar la vida.
Seguint amb la crisàlide, en el moment que acaba la transformació i esdevé papallona passa una mica com amb el canvi, que es generen unes noves ales i es prescindeix també d’allò superficial: “Aprendre a viure amb senzillesa i simplicitat, i a controlar les expectatives, calibrant-les i gestionant-les bé, ens pot ser molt útil com a recurs per afrontar l’adversitat”.
Moltes gràcies per aquests aprenentatges tan valuosos, Carles!
Recomanacions literàries d’exemples de superació:
- “L’home en busca de sentit” (de Viktor Krankl).
- “Diari d’Etty Hillesum (una vida interrompuda” (Etty Hillesum).
