Entrevistem Jordi Muñoz, codirector i fundador d’El despertador i codirector de l’Institut d’Ecologia Emocional Espanya
“Les persones som música. Cada persona té la seva pròpia ISO (Identitat Sonora), que és única i intransferible en tant que va lligada a la història de vida de la persona i a la seva sensibilitat”
Jordi Muñoz va estudiar Humanitats, té un màster en Coaching Transformacional per l’Institut Gestalt i Musicoteràpia per l’Esmuc. També diplomat en Formació de Formadors/es, és el pensador i qui va crear El despertador, un projecte que acompanya processos de canvi i d’autolideratge personal i professional. Actualment, també ha assumit la direcció, junt amb Anna Soriano, del’Institut d’Ecología Emocional (IEE) a nivell estatal, que oferirà un Màster en Ecologia Emocional a partir d’octubre.
El despertador col·labora amb la Fundació Villavecchia des de l’any 2017, oferint formació per a l’equip de voluntariat i sessions d’acompanyament puntuals per a famílies. “Per a mi i per a tot l’equip és un privilegi poder col·laborar amb la Fundació; crec molt en els seus valors i en com es treballa, des de l’humilitat i el compromís amb el benestar en la cura i l’atenció de les persones. No hi ha hagut cap formació on no hagi vist a l’equip de voluntariat content i feliç de sentir la samarreta de la Fundació, i des d’El despertador estem encantats de poder-nos-la posar també de tant en tant, ens hi identifiquem molt i ens la posem amb orgull”.
El Jordi va conèixer l’Arantxa de Lara, cap de voluntariat de la Fundació Villavecchia, l’any 2017, en una formació sobre el treball en equip que portava per títol “Reunint-nos amb la nostra millor versió”. Recorda que van connectar molt, i que va sentir que partien de la mateixa mirada i sensibilitat, i ella de seguida li va proposar fer formacions per a l’equip de voluntariat de la Fundació. Des d’aleshores ha fet diverses activitats de teambuilding i formacions relacionades amb el treball en equip, l’autoconeixement, la gestió emocional i del canvi, a través de disciplines com el Coaching, l’Ecologia Emocional, el Swing i la Musicoteràpia. Aquest dijous, però, oferirà junt amb Quim Chico, una sessió molt especial, perquè serà la primera formació presencial que s’ofereix al voluntariat des de l’inici de la pandèmia, i que es farà a l’aire lliure i amb totes les mesures de seguretat, a l’espai exterior de la Fundació Enriqueta Villavecchia.
La sessió porta per títol “Fluir amb la vida”, i busca treballar des de la part vivencial i des de la connexió amb el propi cos, dansant a través del Swing i buscant connectar amb un mateix per poder després connectar amb els altres.: “El fluir ve sempre del permís i l’acceptació del no fer-ho bé, i és des d’aquesta autenticitat des d’on puc connectar de veritat amb els altres: des de la meva veritat. Tant se val que no tinguis ni idea de ballar, el més important ets tu; i més en persones com l’equip de voluntariat, compromeses amb ajudar altres persones; si no estic bé amb mi no podré acompanyar i dansar realment amb els altres”.
El Jordi ha tingut sempre inquietud de viatjar i aprendre de viure a diferents llocs del món i conèixer molta gent; ha viscut a Girona, Lisboa, Granada, Itàlia, Nicaragua i Mèxic. “El meu pare era protèsic dental, treballava moltíssim; es llevava cada dia a les 6 del matí i treballava fins les 8 del vespre; quan jo li deia que volia viatjar i veure món sempre em va respectar (com la meva mare) aquesta llibertat i em va donar ales, tot i que de vegades em deia; “Però i quan cotitzaràs?” i jo li responia que ‘a mi el que m’importava era cotitzar en felicitat’”.
Quan tenia 21 anys, va passar un moment de crisi personal complicat; va tocar fons i se’n va poder refer; i creu que aquell moment va ser clau per aportar autenticitat al que ha acabat dedicant-se, i tenir el convenciment que era possible despertar el benestar de les persones: “Sé pel meu propi procés, perquè ho he viscut i ho vaig entendre, que moltes vegades busquem fora les respostes sense entendre que les tenim a dins i que la clau està en nosaltres mateixos, i en empoderar aquesta consciència. Vaig fer un treball amb la solitud, i va canviar la meva manera de viure i de relacionar-me”.
Aquest moment vital i la seva inquietud per veure món fa que un dels seus poemes favorits sigui “Viatges”, de Miquel Martí i Pol:
“¿On podríem anar que els anys passessin
més lentament? Feixugament sotmesos
a la caducitat del temps, no hi ha
cap viatge que pugui alliberar-nos
per sempre més de dubtes i temences,
i és bo saber-ho sempre abans d’emprendre’l.
Més enllà de neguits i entusiasmes,
potser el guany dels viatges és l’espai
que hi descobrim de nosaltres mateixos,
i que tal volta hauria restat fosc
sense la llum d’aquelles noves rutes.”
Sempre s’ha relacionat de manera estreta amb el voluntariat i el compromís social; va participar en un projecte d’educació popular amb una brigada d’alfabetització a comunitats rurals del nord de Nicaragua el 2003, i va col·laborar com a observador internacional dels Drets Humans a les comunitats indígenes a Chiapas, Mèxic, on va viuredel 2014 al 2015.
Tornant dels viatges va començar a treballar a ONG’s com Metges Sense Fronteres i va acabar formant a les persones que havien d’explicar els projectes de l’entitat, i motivant-los en la sensació de propòsit de la tasca; i és aquí on va entrar en contacte amb el coaching: “Algú em va dir: ‘Ei, he parlat amb algú que fa el que fas tu amb nosaltres, però amb la vida de la gent’. I vaig estudiar el Màster de Coaching Transformacional i allò em va acabar portant a acompanyar a les persones a viure millor”.
El Jordi té una connexió especial amb la música des de ben petit; toca el piano i sempre ha sentit que la música l’acompanyava , fins el punt que va formar-se en Musicoteràpia i Artteràpia per poder treballar i ajudar al benestar de les persones fent servir com a eina aquesta vessant artística: “Les persones som música. Cada persona té la seva pròpia ISO (Identitat Sonora), que és unica i intransferible en tant que va lligada a la història de vida de la persona i a la seva sensibilitat; desperta el nostre món emocional latent i ens arriba i comunica i transmet sensacions, i ens evoca memòries i situacions. Amb la Musicoteràpia entres a una dimensió més inconscient del ressonar, i amb el Coaching pots des del conscient passar a l’acció i treballar la part més transformadora de la persona”.
“Li volem posar paraules a tot i hi ha coses que no es poden explicar; i que en canvi, la música pot transmetre, perquè fa màgia i arriba a tot arreu”-explica.
Li demanem que connecti amb la que creu que podria ser aquesta identitat sonora de la Fundació Villavecchia per a ell, i que si pot ser ens ho expliqui en forma de cançons. I ho pensa bé perquè vol donar una resposta el més acurada possible, però després d’una pausa ho té clar: “Necessitaria una playlist sencera per explicar diferents aspectes que em ressonen de la Fundació... Però per resumir triaria aquestes cinc”.
Li demanem permís per explicar-ho amb música però a través de les seves paraules, i ens diu que sí. Aquí desglossada la ISO de la Fundació Villavecchia per a Jordi Muñoz, de El despertador:
“Aquestes dues, per la cura de les persones i la vocació de servei i acompanyament que respiren”:
Cuídame (Jorge Drexler y Pedro Guerra):
People help the people (Birdy):
“Aquesta, perquè precisament hi ha molts endings and beginnings en l'acompanyament, en els processos, en les relacions, sempre però amb aquesta delicadesa i tendresa”:
An ending a beginning (Dustin O’Halloran):
“I aquestes últimes per la sensibilitat i amor que em connecten amb el que feu a la Fundació, i amb la vostra mirada del món”:
Let’s play birds (Fismoll):
Mistery of love (Sufjan Stevens):
Moltes gràcies per compartir la teva història, la teva música i la teva identitat sonora, Jordi! I per tants aprenentatges durant aquests anys!
