“Treballar individualment em permet saber el que l’alumne necessita, el que el motiva i l’emociona.” Carme Barba, mestra hospitalària de Sant Pau
“Espera, vomito i fem classe.” És la petició que va fer a la Carme Barba un dels seus alumnes en tractament per càncer. Fins a tal punt arriben les ganes d’aprendre i seguir connectats al món d’alguns nens i nenes amb malalties greus.
Aquest és el vuitè curs que la Carme Barba fa de mestra hospitalària (el quart que ho fa com a professional de l’Hospital de Sant Pau) i és una experiència que no canviaria. “Al principi, em feia por de viure una pena constant, però no. És una estona de riure, d’esperança. Quan estic amb l’alumne, m’oblido de si pateix un càncer o una altra malaltia. Veig el nen, no la malaltia.”
La Carme ens explica que la mestra és molt ben rebuda pels pacients pediàtrics. “Enyoren molt l’escola, i és una estona que valoren i esperen amb moltes ganes.” Fins i tot, s’ha trobat mares que li han dit: “Aquest matí encara no l’havia vist riure”. Segons la Carme: “La meva presència no té res a veure amb la malaltia, i això els aporta aire fresc. De vegades m’expliquen, i jo els escolto. A més, durant la classe, els pares poden sortir a respirar, i això és positiu per tots.” Hi ha nenes que han passat tant de temps a l’hospital que fins i tot han demanat tornar-hi per celebrar el seu aniversari “amb les seves ‘amigues’, que érem jo, les infermeres i les doctores.”
Carme Barba, mestra de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona
La Fundació Villavecchia treballa de la mà de la mestra hospitalària de Sant Pau en aspectes com la decoració estacional (fulles de tardor, motius nadalencs...) o en l’organització del calendari festiu, com ara la participació d’una castanyera per celebrar la Castanyada o la preparació del Carnestoltes. “Al voltant de cada festa, muntem algun taller per treballar elements decoratius. Per mi és important que no només hi participin els nens, sinó també voluntaris, mares i pares. Volem incloure-hi tota la comunitat.” Com ens explica la Carme, aquests tallers permeten interaccions lúdiques entre pares i fills, i representen un respir entre les constants interaccions mèdiques. “Cal cuidar els nens i nenes, però també els pares, i aquesta és una bona manera de fer-ho.” Per Nadal, van muntar un mural dels desitjos, “que també va ser un bon punt de relació entre nens i personal mèdic. També tenim un espai d’exposició, on els pacients poden exposar les seves obres i manualitats i mostrar a la resta de companys i personal de planta la seva cara més creativa. I, quan ens deixen, fem venir mags o contacontes. És una manera de portar l’exterior a dins de l’hospital.”
Mural de tardor fet pels alumnes de l'Hospital de Sant Pau
La Carme no només ajuda els alumnes a seguir les assignatures. A través seu també es vehicula tot el que té a veure amb l’àmbit escolar, com ara si algun alumne vol canviar de centre, o si necessita un vetllador. En col·laboració amb l’Ana Belén Bautista i la Isabel Albendea, psicooncòloga i treballadora social de la Fundació Villavecchia, la Carme decideix quines gestions cal fer i deriva cada cas a l’EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica). A més, si un dels pacients passa a necessitar atenció de l’equip de cures pal·liatives, la Carme contacta amb l’Ana Belén, que s’encarrega d’assessorar l’escola i de “teixir una xarxa col·laborativa” entre el centre, l’aula hospitalària i l’atenció domiciliària.
Després d’una pandèmia difícil, amb moltes restriccions, limitacions materials, sense voluntaris de suport, s’ha començat a recuperar la normalitat. De fet, el confinament va servir per normalitzar situacions que abans podien generar estranyesa, com ara portar mascareta (els nens amb càncer ja havien de fer-ho abans que aparegués la Covid-19) o fer videotrucades. “Abans de la pandèmia, hi havia escoles que trobaven estrany fer una connexió amb l’alumne amb càncer. Ara s’ha perdut aquesta por i és més habitual fer-ho, especialment amb la tutora. És important que l’alumne pugui mantenir el contacte amb el grup de classe, perquè la vinculació afectiva és la més necessària durant la malaltia.” Passada la pandèmia, a l’hospital també es podran recuperar activitats com fer cagar el tió o celebrar Sant Jordi.
Finestres decorades amb motius de tardor a la sala de jocs de Sant Pau
La Carme ens explica que, a l’hospital, “acabes normalitzant fer classe en plena transfusió de sang o plaquetes. Fins i tot, he baixat a fer classe a l’UCI, si ho demana la família o els professionals. Aprofito per portar un joc o alguna proposta lúdica. Els explico un conte o els proposo algun tema per acabar de treballar quan es trobin millor.” Com ella mateixa ens confessa, fer de mestra hospitalària “és un aprenentatge de vida. Va més enllà de la pedagogia; veus la vida, la mort i els problemes d’una altra manera.”
► Pots conèixer una mica millor la tasca de la mestra hospitalària en aquest article. Recorda que també pots fer la teva aportació a les línies de treball de la Fundació Villavecchia aquí.