“La Fundació Villavecchia va estar present en els moments més feliços durant la meva malaltia.” Marta Briones, supervivent de càncer infantil
Participar a les nostres sortides i activitats va ajudar la Marta a conèixer altres joves amb càncer i a gestionar les seves pors i la seva autoestima. Ens ho explica 10 anys després, plenament recuperada de la leucèmia que va patir.
La Marta té 25 anys, és de Barcelona i actualment treballa i resideix a Londres. Li van diagnosticar leucèmia deu dies abans de fer 15 anys, el febrer del 2012, i va seguir el tractament a l’Hospital de Sant Pau. Tres anys després del diagnòstic, va tornar la normalitat a la seva vida: va començar els estudis universitaris (Administració i Direcció d’Empreses), i va aprofitar totes les oportunitats que van sorgir, com ara fer un intercanvi universitari als Estats Units, un voluntariat empresarial al Perú i unes pràctiques professionals a Luxemburg. És una apassionada del surf i de l’esquí, esports que ha pogut practicar durant tots aquests anys. Però un dels efectes secundaris que va patir després del tractament han estat diversos problemes a les articulacions, que li van causar lesions al turmell i al maluc. Això va limitar la seva activitat esportiva durant un temps, però després d’una operació de maluc a l’Hospital de Sant Pau, fa un any i mig, continua practicant els seus esports preferits.
Marta Briones, supervivent de càncer infantil
Com a amant de l’esquí, recorda com un fet molt important la seva escapada a la neu amb altres nens i nenes amb càncer. “Totes les activitats de la Fundació Villavecchia en què vaig participar van ser especials, però sobretot l’esquiada del març del 2013”, afirma la Marta. Una companya de l’hospital, que també patia leucèmia, va tornar de l’excursió a la neu organitzada per la nostra Fundació l’any 2012 i li va explicar tot el que havien fet durant aquella setmana i com de bé s’ho havien passat. “Des d’aquell moment, la meva il·lusió va ser participar en l’esquiada de l’any següent. M’encantava esquiar! I aquest objectiu em mantenia il·lusionada quan em trobava pitjor. Aquella sortida va superar totes les meves expectatives, vaig conèixer altres nens en la mateixa situació que jo, i vaig fer amics que fins i tot encara avui conservo, amb qui compartim les experiències de la malaltia.” La Marta encara recorda les activitats d’aquella setmana: esquiar amb els monitors, anar amb motos de neu, pujar a la nit en retracks per sopar al restaurant de les pistes… “Recordo l’entrega de tots els voluntaris i professionals que ens van acompanyar.”
La Marta Briones, amb anorac blau a l'esquerra
El més important per a la Marta en aquell moment va ser normalitzar la malaltia, poder-ne parlar amb altres nens i nenes que estaven vivint el mateix que ella, compartir pors i vivències, i sentir-se compresa. “Una de les anècdotes més divertides que recordo va ser un intercanvi de perruques entre les nenes. La perruca que pretenia ser el meu cabell real al carrer o a l’escola, era la mateixa que intercanviava amb amigues sense vergonya a mostrar el meu cap calb. També comparàvem les cicatrius de la intervenció del Port-a-Cath –que serveix per subministrar la medicació per via intravenosa–, i cadascú estava convençut que la seva cicatriu era la més bonica.”
La Marta ens explica que, a classe, no podia seguir el ritme dels seus companys, per exemple fer esport o sortir amb ells després de l’escola, perquè estava cansada mentre seguia en tractament, i això la feia sentir una mica incompresa o allunyada del grup. “Les sortides amb altres companys malalts em van ajudar en aquest sentit”, assegura.
Esquiada del 2013 organitzada per la Fundació Vilavecchia
Dels seus anys de tractament recorda, en primer lloc, els metges, infermers, personal hospitalari i la professora de l’hospital: “la seva professionalitat, el seu tracte proper i amigable em van ajudar a fer més suportable el període que vaig passar en una cambra d’aïllament, sense poder sortir ni rebre visites”. En les següents fases del tractament, quan ja no estava aïllada, es distreia a la sala de jocs, “on les voluntàries de la Fundació Villavecchia feien el possible perquè passéssim una bona estona”.
A una nena que estigui passant per la malaltia que ella va patir li diria: “Això passa molt més ràpid del que sembla. Un dia t’adonaràs que tot ha passat, encara que a l’hora de viure-ho sigui una muntanya enorme i el temps sembli no avançar”. La Marta recomana cercar petits objectius per mantenir-se il·lusionada durant el tractament. “Per exemple, jo tenia una llista de desitjos per fer en sortir de l’hospital, començant per menjar les ‘empanadilles’ de la meva àvia, i dormir de costat, ja que a l’hospital només podia dormir de panxa enlaire perquè portava un catèter.” Intentar prendre’s la malaltia de la millor manera i veure el costat bo de les coses és un altre dels seus consells. “Jo tenia una llibreta on apuntava totes les coses divertides o petits desastres que em passaven, i encara ric quan torno a llegir-la.”
La Marta ens dedica unes paraules emocionants d’agraïment: “A la Fundació Villavecchia li dono mil gràcies per tot el suport, tan professional i proper, que donen a cada pacient i cada família. Quan patim una malaltia greu, ens ajuda molt conèixer altres pacients o famílies que estiguin en la mateixa situació, per poder compartir inquietuds i sentir-nos compresos, ja que és molt difícil trobar aquesta comprensió fora de l’hospital. Així que animo la Fundació a continuar ajudant a posar aquestes persones en contacte, a través d’activitats com l’esquiada o altres sortides, i amb el suport del seu equip de voluntaris, molts dels quals són expacients o familiars.”
A més d’ajudar el pacient, les activitats de respir beneficien tot el grup familiar. Com explica la Marta: “Les activitats organitzades per la Fundació em van ajudar a mi, però també als meus pares. Els pares viuen tota la malaltia amb el nen i poden arribar a patir tant o més emocionalment que el seu fill. La Fundació Villavecchia va estar present en els moments més feliços durant la meva malaltia, i això ha influït en que la meva mare vulgui ajudar altres nens i les seves famílies en situacions de malaltia, inscrivint-se com a voluntària de la Fundació.” Moltes gràcies a totes dues!
► Ajuda'ns a mantenir les sortides i els programes d'atenció als infants i les seves famílies aportant el teu donatiu o fent-te soci de la Fundació Villavecchia aquí.